Aguirre i la còlera de Déu

Dilluns, 17 de gener del 2011

 

alt Joan Barril Periodista

A casa ja no creiem en els Reis. En realitat, ja no creiem pràcticament en res del que ens puguin donar. Creiem en nosaltres i, tot i això, dubtem massa de nosaltres. No obstant, en un acte místic de confiança, vam escriure als Reis. La vam encertar, i els Reis van portar a un dels meus fills una Play Station, una d’aquelles màquines que ens tenen embadalits davant la pantalla i a la qual venerem com el captiu venera el seu carceller. La innocència d’una Play Station la va posar en dubte fa uns mesos un jutge anomenat Joaquín Aguirre, que va enviar a la presó preventiva un subcap dels Mossos de Vilanova i la Geltrú per haver acceptat l’escandalós suborn d’una consola a càrrec d’un presumpte delinqüent. El jutge Aguirre devia tenir un problema amb aquestes màquines que, sens dubte, són carregades pel diable. Més encara quan un altre col·lega d’Aguirre, el jutge Solaz, es nega a la presó preventiva de Millet i Montull malgrat la petició de la fiscalia, encarnada pel voluble fiscal Emilio Sánchez Ulled, que va demanar presó per al de la Play Station, però va sol·licitar llibertat provisional per a Millet i Montull pel saqueig confés d’una burrada de milions, si bé al cap d’uns mesos va canviar la petició per la de presó preventiva.

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l’edició impresa del dia 17 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Davant d’aquests despropòsits hi ha motius per dubtar de si estem en bones mans. ¿Una Play Station és el mateix que un saqueig? ¿Què es pot esperar d’aquests jutges i fiscals que anteposen el seu factor humà a l’equanimitat i el rigor? ¿Com es poden esquivar els pressupòsits de la presó preventiva -destrucció de proves, risc de fuga- quan l’operació policial contra Millet i Montull va certificar l’intent de fer desaparèixer proves de la seva culpabilitat?

Un angoixant llibre d’André Gide sobre la seva experiència personal com a jurat d’un tribunal adverteix al títol: «No jutgeu». Però els professionals de la justícia han de jutjar i a vegades fan el ridícul. ¿Quina confiança ens inspiren jutges i fiscals que haurien d’estar per sobre de la sempre manipulable opinió pública? ¿Potser les seves opinions privades ens proporcionen més garantia? Periodista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s