Caspa espanyola

 

18/01/11 02:00 – Isabel-Clara Simó

“Van contra nosaltres. Volen els nostres quartos però no l’autogovern”

Sóc dels qui creuen que Espanya, aquella Espanya profunda i casposa que enyora el general Franco i la multitudinària missa de les dotze, aquella que trobava “soez” a Cela i “agitanado” a Lorca i que dividia el món en dues parts: “España y el extranjero”, estava en perill de defunció, que la mort de Franco i l’entrada a la Unió Europea havia obert les portes i les finestres de l’autarquia. De mica en mica, però, veig que va sortint de l’armari, primer amb vergonyeta i després “sin complejos”, el decrèpit rostre del Caballero de la mano en el pecho. Les dues perles més recents són ben conegudes: la primera, que guanyés el premi Nobel Mario Vargas Llosa va ser un triomf de la literatura espanyola (sic); que Messi sigui Pilota d’Or, és una traïció a Espanya. La segona va ser el dia de la loteria, que, com al Tercer Món, és una dia de festa major en aquest sud d’Europa que fa l’AVE més car del món i no sap frenar la corrupció sinó que la fomenta: una senyora, desinformada, exclamava que ella ja en té prou “con que no les haya tocado nada a los catalanes”. Espècimens així n’hi ha a tot arreu, però que totes dues coses siguin seleccionades per periodistes i aprovades per les direccions dels informatius és molt notori.

Per acabar-ho d’adobar, l’insubmergible Aznar diu que les autonomies són una despesa intolerable. Es refereix, és clar, a Catalunya, no a Castella-la Manxa. Doncs, mira, estic d’acord amb ell: la sentència del Tribunal Constitucional va liquidar la “España de las autonomías”, i disset és un nombre elevadíssim. És que havien de ser tres: Països Catalans, Països Bascos i Galícia. La resta se la va inventar Suárez per no desairar als del sabre.

Tot i això jo continuo creient que hi ha una Espanya que sí que vol la pluralitat, que sí que estima la llibertat i que no ha caigut en l’antesala del nazisme, que consisteix a odiar comunitats senceres, perquè és aquí on la serp diposita els seus sinistres ous. El que no sé és on està.

Van contra nosaltres. Volen els nostres quartos però no l’autogovern; volen que vulguem ser espanyols però van a liquidar la nostra llengua. I no sé si serem capaços de plantar-hi cara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s