L’espanyolisme ‘cutre’ no l’aguanta ni Déu

JO QUÈ SÉ…

Diumenge, 23 de gener del 2011

alt Xavier Sardà  Periodista

Això de la traducció simultània al Senat és un símbol positiu de respecte a les llengües oficials. Algú pot dir que amb la que està caient és una collonada. Jo ho veig al revés: precisament perquè les coses importants van malament, els símbols adquireixen més rellevància. I després, que pressupostàriament és la xocolata del lloro.

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l’edició impresa del dia 23 de gener de 2011

El Senat ha trigat molts anys a aprovar una cosa tan senzilla com que s’hi puguin utilitzar totes les llengües que es parlen a Espanya.

Ja sé que el castellà és la llengua comuna que tots entenem, però no es tracta de comunicació, sinó de representació.

Un senador espanyol de qualsevol comunitat no històrica hauria d’estar orgullós de mantenir un contacte periòdic amb els idiomes del país que diu que estima. No li demano que les aprengui per parlar-hi. Només que, de tant en tant, aquest senador es deixi emportar per la cadència i la psicologia que qualsevol llengua implica. Només demano que aquest senador entengui que pel fet de poder utilitzar llengües diferents s’acosta al que queda lluny, s’assumeix la diversitat, i pot ser que en sentit contrari alguns ciutadans se sentin més a prop del Senat.

Però no és així. La premsa catalanofòbica (també existeix aquí la reversa) ha aprofitat per dir que això serà un dispendi absurd o una babel catastròfica. Naturalment, el PP hi està en contra. De fet, Espanya els importa una merda.

Fem un exercici d’alteritat. Imaginem-nos que som espanyols de bona fe de Madrid, que estem preocupats perquè Espanya es pugui trencar i que ens diuen: mira, al Senat es parlarà català, eusquera i gallec. El més lògic seria contestar: si això els fa sentir-se millor o més implicats, endavant, ¿oi? Això és el que pensa la gent de bona fe.

El problema és que determinats mitjans de comunicació juguen la carta contrària. Manifesten que això és ridícul perquè tothom entén l’espanyol i que, a més a més, és caríssim. Bravo. ¡Quin raonament! Genial, sincerament… ¿Quant de temps els ha costat arribar a aquesta conclusió? ¿Quin mètode de reflexió han utilitzat? ¡Compte, que tant d’esforç mental els pot fer caure els cabells i és molt molest, perquè després se’ls embussa la dutxa! M’impressionen la premsa de la dreta i la dreta en si mateixa i m’impressiona un sector de l’esquerra que calla però que pensa el mateix.

Estem en l’abisme econòmic i en una certa desesperació política. Aznar li diu a Rajoy que li posi el cascavell al gat de les autonomies. És una vergonya que des de dalt, des de la política, la premsa i la televisió de la dreta, es redundi en el discurs més tancat, excloent i tronada d’Espanya. Per vendre diaris, política o televisió es poden carregar socialment l’Espanya que tan teatralment diuen que defensen.

S’ha reeditat La tournée de Dios, de Jardiel Poncela. Déu, en el seu discurs a Madrid els diu alsblancs: «Vos-altres defenseu les idees de pàtria, d’Exèrcit, d’història, d’ordre social, de família, d’Església, de Déu. Defenseu aquestes idees, sí, però ¿qui us ha dit que Jo aprovi la vostra defensa?». No hi ha Déu que els aguanti.

Jo què sé…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s