Paga dos cops i calla

 

Els catalans entomen un altre cop i paguen per partida doble: ara també per accedir a la justícia

La Vanguardia en català | 24/05/2012

Susana Quadrado

SUSANA QUADRADO

Que Catalunya és un país que paga i calla ja ho saben, els catalans, des de fa temps. Viure i treballar aquí ha suposat sempre haver de pagar més, una cosa que, per estrany que sembli, els catalans havien acceptat bastant bé fins, ara. Es pagava més per tenir més. Més bons serveis, més bona sanitat, més bones escoles, més bones universitats, més bons museus, més bons teatres… Però els catalans van deixar d’estar contents com un gínjol en veure els estralls de l’ajust del dèficit de la Generalitat: retallada rere retallada, el copagament (o repagament, si us ho estimeu més). Als peatges de sempre, molts dels quals acceptats com a plus de catalanitat, llavors s’hi van afegir el cèntim sanitari, l’euro per recepta, el preu de la matrícula universitària a la part més alta de la forquilla, la taxa turística, un altre cànon al rebut de l’aigua… I des del dia 1 de maig, les noves taxes judicials, també catalanes.
Fins avui, els 120 euros de plus català pel servei en l’àmbit civil i en el contenciós-administratiu havien passat amb més glòria que pena. La cosa no semblava un drama fins que Gallardón va i anuncia que el Govern central també posarà taxes per accedir a aquesta justícia que tan contents ens fa a tots per la celeritat i equanimitat que té (capítol a part: el cas Carlos Dívar-Port Banús). El resultat és que els catalans tornen a pagar dues vegades pel mateix servei…
Imagineu-vos, per exemple, que reclameu contra una empresa per una reforma mal feta a casa. Posem que la reclamació puja a 6.000 euros, comptant-hi el recurs en segona instància. Quant pagareu, vosaltres, feliços catalans, en taxes? Doncs 330 euros per l’estatal, més els 120 per la catalana, més 120 més per executar la sentència, més 800 de la taxa estatal per apel·lar, més 120 més de la mateixa taxa però la catalana. Total: 1.490 euros.
Gallardón ha aconseguit emprenyar els advocats, els procuradors i els jutges de Catalunya. Ja hi havia taxes espanyoles, però només per a empreses que facturaven més de 10 milions l’any. Ara la imposició serà universal. Però s’ho podrà pagar tothom, això? Gràcies a Déu, la justícia gratuïta queda exclosa de les pujades…, un consol ben pobre!, ja que només hi tenen dret les persones amb uns ingressos inferiors als 14.910,28 euros per unitat familiar.
L’encantador de serps anomenat Gallardón ens ven que baixaran els litigis i s’alleugerirà un sistema col·lapsat. Com si la gent hi anés per passar el temps, als tribunals! Els nous preus sí que serviran per recaptar més, exactament 300 milions d’euros en comptes dels 164 de l’any passat. La idea no té cap gràcia perquè, a sobre, com gairebé sempre, qui recapta és l’Estat, i la Generalitat no veu cap més euro que els que recull per la via del repagament.
Si aquest és el millor remei de tots els mals endèmics de la justícia, que baixin sant Iu i sant Ramon de Penyafort i ho vegin. Serà un miracle. Més aviat sembla una puntada de peu al dret inalienable de tot ciutadà a l’accés a la justícia. I, per als catalans, un cop per partida doble. Mal negoci.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s