I encabat s’exclamen

  •  

¿Cal que sonin himnes si els que hi participen són equips comercials?

05/06/2012

Quim Monzó

QUIM MONZÓ

Diumenge, al Circuit de Catalunya van xiular l’himne espanyol dues vegades. La primera, quan l’empordanès Maverick Viñales va pujar al podi com a guanyador de la cursa de Moto3 del Gran Premi de Catalunya. Va sonar l’himne i el públic li va dedicar una gran xiulada, que es va sentir ben clarament. A diferència del que va passar dies enrere a l’estadi Vicente Calderón, a Montmeló els altaveus no l’emetien amb 100.000 vats de potència per tal d’amagar la protesta. Hi va tornar a haver xiulada més tard, quan qui va pujar al podi va ser Jorge Lorenzo, guanyador a la categoria de MotoGP.
La meva pregunta és: ¿cal que sonin himnes si, en aquesta mena de competicions, els que hi participen són equips comercials i els que guanyen, persones físiques? ¿No n’estan fent una mica un gra massa, amb tant d’himne? Puc entendre que soni quan qui competeix en un torneig és la selecció d’un Estat, una nació, un país o com en vulguin dir. Ho puc entendre perquè, en tant que selecció d’un país, la bandera i l’himne en són els símbols. Però si els que competeixen són Yamaha, Honda o Ducati, ¿què hi pinten himnes estatals? El mateix passa amb el ciclisme, on els que competeixen són senyors que corren per ells i pel seu equip: Acqua & Sapone, Caja Rural, Europcar… I amb fórmula 1: McLaren, Ferrari, Red Bull… Molt més sensat seria que pels altaveus passessin la música dels espots d’aquestes empreses. Imagino Sebastian Vettel, de Red Bull, al podi, amb la mà al pit i un posat tot respectuós, cantant amb emoció allò de "Red Bull et dóna aaaales…".
O, senzillament, res d’himnes. ¿Per què aquesta obsessiva presència de l’Estat en actes on no hi pinta gaire res? ¿No diuen que un dels objectius de l’esport és fomentar la fraternitat entre les persones, per damunt de races, credos religiosos o laics i sentiments nacionals? ¿No diuen que l’esport ha estat, al llarg d’aquest últim segle, una de les principals eines per evidenciar que, tinguem un color de pell o un altre, al terreny de joc, a la pista de competició, tots som iguals? Fa un parell de dècades, les campanyes publicitàries contra el racisme que es feien a Europa feien servir l’esport -sobretot el futbol- com a referent bàsic, perquè als camps moltes barreres de prejudicis es trenquen. Per als publicistes, les imatges de jugadors amb tonalitats de pell ben diferents abraçant-se són la millor manera de demostrar que tots som descendents d’una mateixa primera matriu africana.
Aleshores, si tot això és així, ¿per què tant d’himne quan no cal? Polítics i mitjans de comunicació es passen la vida dient-nos que no hem de barrejar mai esport i política i, en canvi, ells els barregen amb total impunitat de seguida que poden. No s’estra-nyin, aleshores, que la gent xiuli els himnes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s