M’agrada quan bela l’ovelleta

 

 

Una de les propostes del ministre de Finances alemany és triar el president de la UE

La Vanguardia en català | 28/06/2012

Quim Monzó

QUIM MONZÓ

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, ha proposat que els ciutadans dels estats que conformen la Unió Europea triïn directament el president europeu. És el detall més destacat de la proposició de "més Europa" que els manaies alemanys han presentat en societat per intentar reanimar la fe europeista de tots aquells que, en qüestió de mesos, ha vist com es volatilitzava el mite d’una Unió irreversible i es plantejava la possibilitat de sortir-ne i, fins i tot, de dinamitar l’euro per tal que cada Estat s’inventi monedes noves, encara que sigui amb el nom de les velles. És simptomàtic que en el moment de màxima desconfiança en la Unió, quan tot sembla a punt de saltar pels aires, surtin amb aquesta proposta. Passa com amb aquests matrimonis que un dia es barallen de forma tan dramàtica que es plantegen la separació per a, immediatament, terroritzats davant el buit que veuen sota els seus peus, fotre un clau antològic.
Ens ho han repetit mil vegades: això d’Europa, o ens ho creiem d’una vegada o ho deixem estar. A mi tant me fa però, si s’hi ha de creure, això implica anar cap a la unió fiscal, la unió bancària i un ministre de Finances per a tota la Unió Europea, per damunt dels estats, amb dret a veto contra els pressupostos de cada un d’ells "i capacitat per autoritzar el nivell d’endeutament", tal com explicava dilluns Rafael Poch en aquest diari. Sabent quins ministres ens toca suportar aquí a baix, n’hi ha molts que són de l’opinió que no seria pas pitjor. La més efectista d’aquestes propostes és la de triar el president europeu. És una bona estratègia de màrqueting. Ara, les institucions europees queden tan distants que la gent les considera una cosa que ni li va ni li ve: peces d’una maquinària burocràtica incapaç de motivar. No hi ha eleccions més tristes i sense encant que les del Parlament Europeu. Triar el president molaria, perquè el ciutadà corrent sap poques coses dels polítics de més enllà del Pirineu, i es deixaria seduir per la ka del nom de tal candidat i per les dobles as de tal un altre. Seria la versió política del festival d’Eurovisió. De Lapònia a Sicília i d’Irlanda a Bulgària, elecció rere elecció s’afermaria el sentiment de ser part d’un mateix circ. Per un dia deixaríem la rutina de sempre: municipals, nacionals, estatals… Per a nosaltres seria una novetat, perquè no triem mai president. Els francesos sí, per exemple, però nosaltres ens limitem a triar els partits que formaran el Parlament. Arribats a aquest punt, ells solets s’ho manegat tot. Triar president europeu satisfaria tant els que cada vegada que treuen les urnes es moren de gust i parlen de "la festa de la democràcia" com els que sempre fan evident la seva disconformitat per mitjà de l’abstenció. Així tindrien una jornada electoral més per quedar-se a casa i demostrar que estan contra el sistema. Visca la revolució.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s