El segrest

 

 

Utilitzo la magnífica expressió de Josep Cuní a 8tv: "La Constitució no pot segrestar la democràcia"

 

Pilar Rahola

PILAR RAHOLA

No passa dia en què el papu no es passegi pels caps dels atribolats catalans i ens doni un clatellot amb la Constitució. El darrer a afegir-se a la moda ha estat José María Aznar, que de fet ja estava trigant. Cal agrair-li, tanmateix, que a diferència de la tirallonga de monstres que han sortit de l’armari amenaçant amb l’exèrcit, Aznar ha estat més caut. Només amenaça amb "instruments jurídics" que és l’eufemisme de presó per a Artur Mas i suspensió autonòmica. El cèrcol, doncs, de la por es tanca pels tres flancs. D’una banda, la senyora Alicia espantant tot déu: pèrdua de títols universitaris, pagesos sense tomàquets, pensions a zero, país afamat i abandonat, i no en recordo més perquè la llista és tan llarga que tenir independència deu ser pitjor que un càstig diví. Serà perquè Rouco creu que Déu és espanyol? Per l’altra banda tenim els irredempts de la violència, llegeixi’s exmilitars, eurodiputats cridant a files a la Guàrdia Civil i la resta d’arnosos que encara no saben que Espanya va sortir de l’Edat Mitjana. I al tercer flanc, la por de tota mena de càstigs legals, concepte més polític que han utilitzat la majoria de líders del PP, des de Ruíz-Gallardón o Cospedal, fins a Aznar.
És a dir, per terra, mar i aire el missatge és clar: no hi ha sortida. De manera que qualsevol intent democràtic de preguntar als catalans pel seu propi destí resulta que seria, verbigràcia de tots aquests, el diluvi universal. La veritat és que crec que es tracta de molt soroll per a no res, perquè al final és molt difícil frenar una decisió pacífica i democràtica que vol la majoria d’un poble, quan, a més, el món l’està mirant.
Però més enllà de la prospectiva, és interessant l’argument de la Constitució. Primer perquè és fal·laç, i utilitzo la magnífica expressió de Josep Cuní, al seu editorial de 8tv: "La Constitució no pot segrestar la democràcia". Segon perquè l’esmentada Constitució va néixer ferida i em remeto a la carta que Enric Casulleras ha enviat a Herrero de Miñón, on li recorda el sobre tancat que va rebre de l’Exèrcit, en ple debat constitucional: "Faria vostè una gran aportació a la democràcia si revelés els termes en què l’Exèrcit amenaçava amb la seva intervenció en cas que el contingut del sobre no s’incorporés, sense tocar ni una coma, a l’articulat constitucional". I com diu el mateix Casulleras, "els contractes firmats entre parts sota amenaça o coacció són viciats d’origen i nuls de ple dret". Encara que, sense conèixer la dada, qui dubtaria de la coacció sobre els ponents en aquells temps convulsos? Però amb la dada coneguda, encara és pitjor.
Al final és allò de Josep Cuní. Les lleis han de regular una societat, però no poden ser utilitzades per negar els seus drets bàsics. I si la Constitució segresta la democràcia, caldrà deixar-la de banda. Perquè no hi pot haver res per damunt de la democràcia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s