És l’expressió legal i moderna d’allò que ja van intentar el franquisme, Primo de Rivera i Felip V
Potser el que ens ha agafat per sorpresa és la manca de subtilesa. Hom tendeix a pensar que les velles maneres que ha usat l’Espanya intolerant a les èpoques repressives, no es repeteixen en èpoques democràtiques. Quan la democràcia vol reprimir o directament destruir una identitat, intenta fer-ho amb una disfressa adequada, per bé que pot ser igualment letal. Només cal observar la destrucció lingüística que han patit àmplies zones del País Valencià o de les Illes per tenir clar fins a quin punt una democràcia que no es planteja en termes d’igualtat entre pobles, pot ser demolidora.
Seria il·lús creure que la democràcia espanyola ha deixat de treballar en la mateixa línia que ho feu la dictadura, i a les proves dels centenars de lleis per protegir el castellà em remeto. Espanya no s’ha construït mai en el respecte a les llengües i cultures, sinó a través d’un ADN que conté una concepció imperial molt agressiva. Tot i així, sempre és d’agrair el maquillatge, la simulació, aquelles convencions que usen les societats civilitzades, fins i tot quan volen carregar-se un principi fonamental de la civilització com és el respecte. Però no. Wert no és d’eixe món, que diria el poeta Raimon. I dotat d’un desacomplexament que seria d’admirar si es dediqués a una altra causa, treu el sabre del seu poder i intenta aniquilar qualsevol vestigi d’Estat plural. És la mentalitat dels conqueridors, dels retrògrads, dels intolerants que es vesteixen amb una bandera d’Estat per poder imposar la seva llei.
És evident que Wert usa la democràcia per intentar fer-nos mal, però la seva llei no és democràtica. Ben al contrari, és l’expressió legal i moderna d’allò que ja va intentar el franquisme amb molta dedicació, i abans Primo de Rivera, i abans Felip V, i no hi ha abans, perquè abans érem una nació sobirana.
En el temps que portem junts -i atropellats-, els catalans no podem recordar cap etapa tranquil·la en la qual Espanya s’hagi configurat com una suma de nacions i llengües. No ha estat mai Suïssa, i per això mateix, cap suís vol anar-se’n de l’Estat, i som molts els catalans i bascos que ho volem fer. Tanmateix, i malgrat que res sigui nou sota el sol de l’Espanya una y grande, continua essent sorprenent la manca de pudor amb la que ens estan agredint actualment. La llei de Wert és un atac frontal no només a l’idioma i a les competències cedides en matèria educativa. És un atac al pacte històric que ha configurat la convivència d’aquests darrers trenta anys, amb sindicats, partits, entitats, Mestres, ciutadans capaços d’haver creat una única societat, i no un país fracturat. I aquesta és la finalitat de la llei Wert: fracturar Catalunya, probablement amb l’esperança que així ens destrueix com a nació. És un atac al cor mateix de la nostra identitat, a la seva supervivència. I, per això mateix, ens hi hem d’enfrontar com el que som, un país digne.
Pensatuduesvegades 