Una atmosfera densa

 

Moment espès: cruïlla d’estratègies a Madrid, mentre a Catalunya ressorgeixen els embolics de l’Estatut

 

Enric Juliana

ENRIC JULIANA

 

Vista des de Madrid, la política catalana torna a ser com l’atmosfera de Venus: densa i vermellosa. No és que un servidor en sàpiga gaire dels gasos que envolten i reescalfen l’estel més matiner, però fa anys vaig llegir un llibre de Carl Sagan sobre el sistema solar i em va cridar l’atenció l’espessa realitat venusiana. La seva atmosfera és tan densa que dificulta l’observació astronòmica. Grans masses de núvols creuen el cel a molta velocitat. Les tempestes elèctriques són freqüents i predomina el diòxid de sofre. Venus fa olor de sofre. Catalunya, també, segons l’informe diari de la major part de la premsa de Madrid.
L’atmosfera catalina és tan opaca com la del planeta Sicília -això escriuen alguns-, però l’observació astronòmica des de Madrid és intensa. Tots els dispositius d’anàlisi i mesurament estan activats. Els oficials i els oficiosos. Veig, veig. Què veus? Sembla que tornen els embolics tàctics del quinquenni 2005-10, que van acabar sepultant l’experiència tripartita; el marasme que va concloure amb 62 diputats de Convergència i Unió a les eleccions del 2010. Tindrà el mateix destí l’aliança CiU-ERC? Aquesta és l’esperança del Govern espanyol: que el sobiranisme català s’escanyi amb la seva pròpia corda.
Les divisions catalanes comencen a estar a la vista, malgrat la nuvolositat venusiana, però també hi ha disparitat d’estratègies i de criteris en els grups dirigents de Madrid. Tres enfocaments, no necessàriament coordinats. Aznar-FAES, el ratisme sense Rato i el marianisme governant.
Aznar-FAES: atac a fons, sense treva, a la recerca del desprestigi i la decapitació moral del catalanisme. Economicisme sense Rodrigo Rato: reforçar les aliances econòmiques i empresarials per delimitar el problema polític. I finalment, marianisme: atenuada combinació de les dues escoles anteriors en espera que el temps faci la seva feina.
Ràpida resolució del Tribunal Constitucional sobre l’euro per recepta (senyal de futures celeritats); entrada en escena de l’Audiència Nacional, rere una cadena d’informes policials -oficials i oficiosos- sobre quatre fills de Jordi Pujol, i cessament del secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, davant una situació que sens dubte havia quedat fora del control del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. La destitució del secretari d’Estat de Seguretat no és una dada menor en la política espanyola.
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, intenta tenir ben lligat el PSC i alhora busca un concepte nou que tingui atractiu a Catalunya, que eviti la reiteració de la paraula federalisme i que no molesti excessivament el socialisme andalús. Rubalcaba parla d’un reconeixement més important de la singularitat de Catalunya.
Carme/n Chacón, ahir altre cop a la palestra, no s’allunya tant de Sevilla. Només pot aconseguir el seu objectiu amb el suport del PSOE andalús. Esquerranisme i agressivitat antisobiranista en dosis variables, segons vagi evolucionant la conjuntura.
També parla de singularitat Alicia Sánchez-Camacho. I recupera la parla el Partit Nacionalista Basc, que no vol quedar fora de joc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s