La Ciutat Malversada

 

La Ciutat Malversada

Espanya 2013 no és Itàlia 1993, però un republicanisme semiautoritari seria el Berlusconi espanyol

 

Enric Juliana

ENRIC JULIANA

 

Quan la magistratura italiana va començar a enviar polítics a la presó pel cobrament il·legal de comissions hi va haver una curiosa pugna periodística sobre el nom de l’esdeveniment. "Mani Pulite", en deien alguns. "Tangentòpolis", escrivien d’altres. Un terratrèmol sacsejava els fonaments de la República i l’immobilisme fomentat per la guerra freda semblava arribar a la fi. Itàlia va tenir 48 governs en 46 anys (1946-1992) i podria dir-se que sempre va manar la Democràcia Cristiana. Enderrocat el mur de Berlín, les classes mitjanes exigien una certa neteja. Una oxigenació. I el Partit Comunista Italià, metòdic i pacient com la Companyia de Jesús, havia aconseguit tenir influència a la magistratura (una influència potser comparable a la que alguns observadors atribueixen avui a l’Opus Dei sobre la judicatura espanyola). Tot va esclatar i els periodistes més enginyosos es van barallar per donar-li un nom. Un nom virat a l’esquerra.
Mani Pulite (Mans Netes) era el lema preferit per jutges i fiscals. Contundent, fàcil i publicitari, tenia aires de radicalitat burgesa i també evocava la "qüestió moral" plantejada els anys setanta pel popular dirigent comunista Enrico Berlinguer, amb algunes idees sobre les quals avui es torna a parlar a Itàlia: la reivindicació d’un franciscanisme d’esquerra, l’austeritat entesa com a filosofia social i no només com una restricció de les rendes salarials.
Tangentòpolis (tangent: comissió, suborn) era un nom molt més ocurrent, més periodístic, més arran de terra. Com que l’ofensiva judicial havia començat a Milà, la potent capital del nord va passar a ser la "ciutat dels suborns". Aviat tot Itàlia es va sentir al·ludida. És una expressió dinàmica que ens fa pensar en el catàleg de les Ciutats invisibles d’Italo Calvino, un llibre molt bo. En castellà, en un castellà banyat en el realisme màgic, una traducció de Tangentòpolis podria ser la Ciudad de las Coimas. La coima és suborn però també parla de les cases de barrets. I en català? La Ciutat Malversada. La Ciutat dels Millets.
Espanya, tanmateix, encara no ha trobat un nom per a tot el que li està passant. És inevitable la comparació amb la Itàlia dels noranta, però allò va ser molt més fort: 3.000 processos judicials, desenes de polítics empresonats, cinc partits esfondrats (Partit Socialista, Democràcia Cristiana i els tres petits partits anomenats laics: Republicà, Socialdemòcrata i Liberal), un ex-primer ministre processat i exiliat a Tunísia (el socialista Bettino Craxi), diversos suïcidis (gairebé inexistents en els escàndols de corrupció catalans i espanyols) i una sorpresa final: davant el buit creat, les classes mitjanes italianes, poc disposades a lliurar el govern al Partit Comunista rebatejat, van donar el poder a Silvio Berlusconi i al partit de la televisió. L’experiència ha durat vint anys. Ara s’acaba.
I ara és el torn de les Espanyes amb les mans tacades. Una gran desmoralització col·lectiva al mig d’una crisi econòmica greu. Visible esgotament de la cultura de la transició. Evident desgast del sistema de partits pactat el 1977. La Segona Restauració de mal borràs. Aires de revenja, inquietants indicis de xantatge i moviments policials no identificats. Agutzils entrampats. S’ha intentat combatre el sobiranisme català imposant la imatge d’una Catalunya siciliana i manipulada per una delictiva secta nacionalista i, dos mesos després, el compte més important detectat a Suïssa és el del tresorer del Partit Popular. Una fortuna de 22 milions que ningú no sap explicar. Desmoralització, irritació i més moviments per dalt que per baix. Veurem Baltasar Garzón intentant emular Antonio Di Pietro -el fiscal italià que es va convertir en tribú polític- i sentirem parlar dels nous teòrics del republicanisme presidencialista i jacobí. Si van molt mal dades, un republicanisme semiautoritari seria el Berlusconi espanyol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s