On va Catalunya, on va el PSC?

 

Joaquim Nadal

JOAQUIM NADAL

Presidente del grupo parlamentario del PSC

Un cop més Catalunya s’ha entrebancat en les seves pròpies contradiccions. En el debat i votació de dimecres passat al Parlament no hi va haver grans discursos, i tampoc no hi va haver grans majories. Una majoria sí, unitat no. El moment és prou greu com per prendre iniciatives que suscitin majories àmplies i qualificades i una gran unitat d’acció. No va ser el cas i malgrat l’escenificació final de l’eufòria és evident que tots esperàvem una mica més de part de tothom.
Hi ha alguns elements que afebleixen el procés que ara s’enceta. Primer, la mateixa devaluació del debat i la negociació previs, tot situant els temes en ajustos lingüístics i jurídics al voltant de conceptes com legalitat i sobirania, que han estat emprats per uns i altres de forma esbiaixada. En segon lloc, la crisi mateixa de la política i del crèdit de la política, que s’exemplifica en les tensions implícites i explícites dels partits convencionals i que eren els grans partits de l’arc parlamentari català. I, finalment, en tercer lloc, la percepció errònia que les expectatives al voltant de la consulta es concretaran de forma immediata en la independència de Catalunya. És veritat que el president de la Generalitat s’ha esforçat a dir que tot serà molt difícil i complex, però hauria d’haver dit, també, i llarg, que vol dir contraposat a la pressa dels que tenen més pressa.
Hi ha, per altra banda, una incògnita oberta. Molts compartim el camí malgrat que puguem tenir dubtes sobre el destí, l’objectiu final. Però què hem fet per atorgar al camí, al full de ruta, el contingut concret i tangible que el faci creïble? Com fem valdre ara mateix les estructures d’Estat que ja tenim per abordar, de forma immediata, una agenda d’urgències que passa per la regeneració democràtica (llei electoral, reforma dels partits, acords de lluita contra la corrupció), l’impuls de l’economia per a la creació de riquesa (quins estímuls al crèdit i a la inversió) i la lluita concreta contra la desocupació i el seu pes (concretant com fem valdre les competències actuals per evitar les crisis que s’anuncien a Nissan i Seat, per exemple).
En definitiva, què estem fent per carregar-nos de raó en un pacte amb la ciutadania per tal d’emprendre accions i acords de fons, entre totes les forces polítiques, per convertir els més de 800.000 aturats que s’ha sabut darrerament que hi ha a Catalunya en la primera prioritat i l’element central de la rehabilitació del crèdit de la política?
Només així sortirem forts de la crisi i haurem guanyat els arguments per emprendre una negociació amb l’aparell de l’Estat i els partits polítics que assegurin respecte a la voluntat del poble de Catalunya, consultat, lleialtat institucional i coherència i justícia d’un pacte fiscal que no ha d’escatimar el que Catalunya aporta, i se li deu, per garantir una sortida airosa de l’atzucac actual.
És evident que el PSC, votant que no a la proposta, es decanta per fer valdre un principi de legalitat i una interpretació de la sobirania que el situa, en la fractura social catalana, al costat del bloc unionista. Com és també molt evident que la sacralització de la Constitució quan, pel pacte de la transició, el restabliment de la Generalitat a Catalunya va ser anterior a la Constitució resta arguments als que enarboren un principi de legalitat que oblida una legitimitat que ve de més lluny i que en el seu moment ningú no va discutir.
Fos quina fos la posició que el Partit dels Socialistes volgués tenir davant de la consulta, em sembla evident que en coherència amb el dret a decidir, que inclou el nostre programa electoral, havia d’haver votat que sí a la proposta, per tal de guanyar legitimitat a l’hora de defensar aquesta posició en la consulta, sense el peu forçat que ara tenim de semblar el principal obstacle, sense ser-ho, per un gran acord nacional.
Els partits del sí i sobretot el Govern tenen molta feina, però el PSC ha de rectificar la deriva actual. Si no ho fa, arrisca tirar per la borda trenta-cinc anys de catalanisme transversal i integrador al servei de les classes mitjanes, treballadores i emprenedores, i Catalunya no s’ho pot permetre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s