Eduard Kukan: “Ho deia Havel: si un poble vol la independència, res l’aturarà”

L’exministre d’exteriors eslovac aconsella a la Generalitat ser persistent en el diàleg amb el govern central per poder celebrar un referèndum

CARME RIERA SANFELIU 

| Actualitzada el 11/10/2013 00:00

L'exministre d'Exteriors eslovac i actual eurodiputat al Parlament Europeu va visitar Barcelona la setmana passada.         L’exministre d’Exteriors eslovac i actual eurodiputat al Parlament Europeu va visitar Barcelona la setmana passada. CRISTINA CALDERER

Quan Eduard Kukan encara era ministre d’Exteriors eslovac, Montenegro estava en plena campanya per independitzar-se de Sèrbia. En la conferència Building a new state , sobre el reconeixement internacional de nous estats que va acollir la setmana passada la Pedrera, Kukan -acompanyat del president Jordi Pujol- recordava com la Unió Europea s’hi oposava fermament. Brussel·les estava aclaparada per la munió d’estats que van néixer de la dissolució de l’URSS i l’antiga Iugoslàvia. Kukan, reticent aleshores a veure un nou estat balcànic, recordava des de Barcelona la lliçó que va donar-li l’expresident txec, Vaclav Havel: “Si aquesta gent vol la independència, res ni ningú els podrà aturar”. El 2006 un 55,4% de montenegrins van votar a favor de separar-se de Sèrbia.

¿La separació de Txecoslovàquia pot ser un exemple per a Espanya i Catalunya?

M’agradaria que pogués ser-ho, però crec que no és realista. Són dues situacions molt diferents. A Txecoslovàquia vivíem com dues nacions amigues. Quan érem un sol estat ens enteníem. Teníem algunes disputes, però això passa en les millors famílies, i quan ens vam divorciar vam fer-ho de manera civilitzada. Va ser un acord mutu. El vostre cas és absolutament diferent. Sé quin és el desig dels catalans, però també sé que el govern central s’hi oposa categòricament, fins i tot a la idea d’un referèndum.

¿Està d’acord que els catalans haurien de poder celebrar-lo?

Vivim en un món real. Que una majoria de catalans vol la independència és un fet. A Escòcia, la situació és molt diferent de la vostra. El primer ministre David Cameron ha permès als escocesos celebrar el referèndum. Molts diuen que no és gens clar que la majoria voti a favor de separar-se, però almenys els ciutadans tenen l’oportunitat de dir-hi la seva.

Què ha de fer la Generalitat si Madrid no permet un referèndum?

Últimament he escoltat les declaracions de polítics espanyols i són molt categòrics quan es neguen a permetre una consulta. Joaquín Almunia i Alejo Vidal-Quadras, un bon amic meu, han utilitzat un llenguatge dur i contundent. El vostre cas és molt específic i crec que heu de ser persistents i intentar negociar per aconseguir el referèndum. El meu consell és que dialogueu. Sé que les converses entre els presidents Mas i Rajoy no han fet avançar la situació. Seguiu-ho intentant.

Què n’opina de la possibilitat de fer unes eleccions plebiscitàries?

De moment, entenc que el vostre president es plantegi posposar el referèndum per donar-se temps i veure si la situació permet un acostament entre dues posicions tan allunyades. Catalunya és una part molt important d’Espanya, crec que tots els polítics espanyols han d’intentar mantenir bones relacions amb el govern català.

Eslovàquia és un dels estats europeus que no reconeixen Kosovo. Acceptaria una declaració unilateral d’independència a Catalunya?

Us portaria moltes dificultats. Si voleu existir com un estat independent necessiteu ser reconeguts en l’àmbit internacional. Imagina la situació que generaríeu en altres estats europeus. Complicarien les seves relacions amb Espanya si us reconeixen. Seria un caos. Si aquesta ha de ser la decisió, assegureu-vos de quina seria la reacció internacional.

¿S’imagina una Catalunya independent fora de la Unió Europea?

No crec que els catalans vulgueu quedar fora de la Unió Europea. La posició comunitària és clara: una Catalunya independent hauria de tornar a demanar formar-ne part. Els escocesos, per exemple, semblen convençuts que quedarien dins de la Unió Europea, però hi ha moltes opinions sobre els dos casos. No és clar perquè no hi ha cap precedent a la vostra situació.

¿Les bones relacions entre Praga i Bratislava van facilitar la construcció de l’estat eslovac?

Absolutament. Vam posar-nos d’acord en tot, fins i tot en la divisió de propietats, cosa que en els millors matrimonis pot arribar a portar molts problemes. Ni els txecs ni els eslovacs van queixar-se. Això ens va ajudar a integrar-nos ràpidament en les organitzacions internacionals. Vam ser un exemple excepcional, tenint en compte que estàvem en ple col·lapse de la Iugoslàvia de Tito. El trencament dels estats balcànics havia desencadenat una guerra i, de cop i volta, un país proper a ells es divideix sense problemes. Separar-nos pacíficament va facilitar-nos molt l’acceptació internacional.

Vostè presideix la delegació del Parlament Europeu per les relacions amb els Balcans. ¿Preveu que Bòsnia s’acabi dividint?

Estem fent tot el que podem per evitar-ho. De moment, no hi ha senyals que la situació pugui millorar pel que fa a la seva integració a Europa. La comunitat internacional els ha d’ajudar amb l’estructura d’estat perquè ara està basada en els acords de Dayton, que van aturar la guerra, però que compliquen molt el desenvolupament del país. Amb tot, no crec que la República Serpska acabi separant-se de la Federació. Sèrbia està negociant ser membre de la Unió Europa i pressionarà perquè Bòsnia no es divideixi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s