Discurs sobre Igualtat de Gènere de Ema Watson a l’ONU (Excel.lent!)

el setembre 25 | en Actualitat , El més recent! , Dona Actual | per Dona i Punt | No hi ha comentaris

onu
Els deixem l’inspirador Discurs d’Ema Watson a l’ONU a Nova York a favor de la igualtat de drets entre els homes i les dones en el marc de la campanya HeForShe ("Ells per elles") …

Escrit … EXCEL.LENT:

"Vaig ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l’ONU fa sis mesos i he descobert que com més parlo del feminisme, més caic en compte que lluitar pels drets de les dones és per a molts sinònim d’odiar als homes. I si d’alguna cosa estic segura és que això ha d’acabar. Per al registre, feminisme, per definició, és creure que tant homes com dones han de tenir els mateixos drets i oportunitats. És la teoria política, econòmica i social de la igualtat de sexes.

Em vaig començar a qüestionar sobre la igualtat entre els gèneres fa molt de temps. Als vuit anys, per exemple, em preguntava per què em deien manaire per voler dirigir una obra per als nostres pares quan als nois no els deien el mateix. Als 14 , (quan ja treballava al cinema), vaig començar a ser sexualitzada per certs grups de la premsa. Als 15, les meves amigues rebutjaven unir-se a equips esportius per no semblar masculines. Als 18, els meus amics homes eren incapaços de manifestar els seus sentiments. Llavors vaig decidir que era feminista.

Això no semblava complicat per a mi, però els meus investigacions recents m’han demostrat que feminisme s’ha tornat una paraula poc popular. Les dones han decidit no identificar-se com feministes perquè, aparentment, davant els ulls d’altres, aquesta expressió les fa veure agressives, anti homes i fins poc atractiva. Per què s’ha convertit en una paraula incòmoda?

Jo vaig néixer al Regne Unit i crec que és just que em paguin el mateix que els meus companys homes.Crec que és el degut que jo pugui prendre decisions sobre el meu propi cos i que les dones siguin part de les polítiques i decisions que afectaran a la meva vida. Crec que, socialment, mereixo el mateix respecte que un home. Però, lamentablement, puc dir que no hi ha un sol país al món en el qual totes les dones puguin veure aquests drets cristal·litzats. Cap país al món pot dir que ha assolit completament la igualtat de gènere. Aquests drets, que jo considero drets humans, no són per a totes … sóc una de les poques afortunades.

Em considero privilegia perquè els meus pares no em van voler menys per haver nascut dona i perquè a la meva escola no em van limitar per ser-ho. Els meus mentors (en l’actuació) no van assumir que jo arribaria menys lluny per la possibilitat que en algun moment em converteixi en mare. I aquestes són les influències que m’han fet la persona que sóc avui. Ells poden no saber-ho però ells són els ambaixadors d’igualtat que estan canviant el món. Necessitem més com ells. I si encara odies la paraula feminisme, et diré que no és la paraula l’important. És la idea i l’ambició que hi ha darrere, perquè no totes les dones tenen els mateixos drets que jo tinc avui. En realitat, estadísticament, molt poques en tenen.

El 1997, Hillary Clinton va donar un famós discurs a Beijing sobre els drets de les dones.Lamentablement, aquelles coses que ella desitjava canviar en aquesta època són avui encara una realitat. Menys del 30% dels qui el sentien eren homes. Com podem esperar un canvi quan la meitat d’ells està convidat a participar de la conversa?

Homes, m’agradaria prendre aquesta oportunitat per fer-los arribar una invitació formal. La igualtat de gènere també és el teu problema. Fins ara, veig com el paper del meu pare és valorat menys per la societat malgrat que ha estat igual d’important en la meva vida que la meva mare. També he vist homes aguantant el dolor d’una malaltia mental per por a demanar ajuda perquè això els farà veure menys masculins. De fet, el suïcidi al Regne Unit és el que més homes mata. Els he vist espantats del que els indica que és l’èxit per a un home perquè els homes tampoc tenen els beneficis de la igualtat.

No parlem sobre homes empresonats pels estereotips del seu gènere, però allí estan. Si l’home no se li fa creure que ha de ser agressiu, la dona no serà submisa. Si l’home no se li ensenya que ha de ser controlador, la dona no serà controlada. Tots dos. Homes i dones han de sentir lliures de ser forts. És hora que vegem als gèneres com un conjunt en comptes de com un joc de pols oposats. Hem parar de desafiar els uns als altres. Tots dos podem ser més lliures i d’això és del que es tracta la campanya: de llibertat.

Vull que els homes es comprometin perquè així les seves filles, germanes i mares s’alliberin del prejudici i també perquè els seus fills se sentin amb permís de ser vulnerables, humans i una versió més honesta i completa d’ells mateixos.

Vostès han de pensar: Qui és aquesta noia de "Harry Potter" i què fa aquí a l’ONU? Doncs és una molt bona pregunta, jo també me l’he estat fent. Però tot el que sé ara és que, realment, m’interessa aquest problema i vull ajudar que les coses millorin. Havent vist el que he vist i tenint l’oportunitat de fer alguna cosa per canviar-lo, és la meva responsabilitat dir alguna cosa.

Edmund Burke deia que tot el que es necessita perquè triomfi el mal és que els homes bons i les dones bones no facin res.

En el meu nerviosisme per aquest discurs … en els meus moments de dubte em dic fermament: "Si no sóc jo, qui? Si no és avui, quan? Si tens dubtes quan se’t presenta una oportunitat, espero que aquestes paraules et siguin útils. Perquè la realitat és que si no fem res avui, hauran de passar 75 anys o potser 100 perquè una dona pugui esperar rebre el mateix salari que un home per la mateixa feina. Més de 15 milions de nenes són forçades a casar-se en els propers 16 anys i, al mateix ritme, no serà fins al 2086 que les dones de les àrees rurals d’Àfrica puguin anar a l’escola secundària.

Si creus en la igualtat, has de ser un d’aquests feministes de les que parli poc abans i per això jo et aplaudeixo. Per fer el canvi necessitem estar units i les bones notícies són que ara tenim una organització unida. Et convido a que et deixis veure i que et preguntis: Si no sóc jo, qui? Si no és avui, quan? Moltes gràcies ".

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s