L’Executiu no convenç

 

Bancs i analistes difereixen del Govern espanyol sobre la qüestió catalana

L’Executiu no convenç amb el discurs que res no canviarà després dels comicis

Bancs i analistes difereixen del Govern espanyol sobre la qüestió catalana

Una imagen de la City de Londres. Los mercados miran cada vez más hacia lo que ocurre en Catalunya.

A l’abric del debat sobre Catalunya i la campanya electoral la interpretació més comuna de l’opinió d’inversors i analistes ha quedat reduïda a l’angle més bàsic o primari: els efectes sobre el cost del deute públic (la prima de risc) i la inquietud davant qualsevol possible inestabilitat política o social que sempre preocupa els inversors. Poc més enllà de constatar l’evidència que el món dels diners sempre es troba més còmode quan la política s’ocupa només d’assegurar-li la màxima invisibilitat per guanyar diners. Un punt de vista que, sense la intervenció d’altres factors, asseguraria l’immobilisme etern.

Però els informes d’analistes i bancs d’inversió sobre el procés obert a Catalunya, que s’han anat fent més nombrosos i precisos a mesura que s’acostava el dia d’avui -qüestionant així el mantra del Govern, segons el qual l’afer no interessa als mercats- incorporen altres elements clau que no han estat tan destacats i que poden ser igual de determinants a l’hora d’entendre l’interessat recurs d’uns i altres al vaporós diagnòstic dels mercats.

Per exemple, pràcticament tots els documents de la banca d’inversió desmenteixen el pronòstic efectuat divendres passat per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, descartant un canvi de política governamental després del 27-S. Llegint aquestes pàgines es rastreja un inapel·lable consens sobre la insostenibilitat de l’actual estat de les coses a Espanya.

En un informe de finals d’agost titulat Eleccions catalanes, raons per a la preocupació sense arribar al pànic, el banc de negocis nord-americà JP Morgan esperava que després de les eleccions generals s’"obriria la finestra d’oportunitat per a un diàleg més constructiu" entre Barcelona i Madrid i vaticinava que hi haurà "un nou marc que garantirà un grau més alt d’autonomia fiscal i política" ("que reduiria la quantitat dels recursos propis que Catalunya transfereix a altres regions").

En una línia encara més clara Morgan Stanley apuntava ja fa un any que al final hi haurà "un acord institucional diferent a Espanya", amb més flexibilitat fiscal i una autonomia gairebé sobirana a Catalunya. Moody’s, l’agència de qualificació de deute, projectava l’octubre passat que "Catalunya aconseguiria satisfer algunes de les seves demandes, particularment les fiscals".

Per la seva banda, el Citi, en un informe de fa poc més d’una setmana, constatava que la tendència a la política espanyola és "cap a una autonomia regional més gran que pressionés les autoritats centrals i reduirà la visibilitat de la seva futura política fiscal i impositiva". És gairebé unànime l’apreciació dels analistes que, com a mínim, un canvi estructural en la relació Catalunya/Espanya és ineludible.

Encara més. A l’hora d’analitzar la inestabilitat econòmica que pot generar la situació, els informes incorporen la dinàmica política. I no pensen que només la posició catalana sigui l’únic vector. Tan important, o més, és la del Govern central, considerat a les places financeres un element plenament actiu, no només reactiu, com des de determinats cercles del poder es tendeix a emfatitzar.

Així, Bank of America Merrill Lynch s’atreveix a avançar que les eleccions generals, probablement el 20 de desembre, "generaran soroll" i obriran la porta a un interessant intercanvi (trade off en anglès) entre l’estabilitat econòmica que segons el seu parer aportaria "una coalició de centre dreta, que seria vista com més orientada al mercat en termes de política econòmica,", però que "també implicaria que la situació a Catalunya podria agreujar-se encara més". L’assessora financera Autonomous apuntava a finals d’agost que "la dura posició de Rajoy implica el risc d’agreujar la situació… encara que és possible que emergeixi una solució més moderada amb un govern nou a Espanya".

L’informe de JP Morgan esmentat anteriorment assenyalava així mateix que "qualsevol govern (espanyol) de coalició estarà més inclinat a obrir el diàleg comparat amb la rígida posició mantinguda pel PP durant els últims anys".

L’alemany Deutsche Bank, en un dia tan recent com dijous passat, apostava per un compromís el 2016, però, una vegada més, assenyalava el contrast entre política i economia que esmenten altres col·legues seus: un bon resultat dels independentistes a Catalunya reduiria les possibilitats d’un govern de centreesquerra a Espanya després de les generals, un fet en principi positiu des del punt de vista dels inversors als quals s’adreça l’informe, però no tan encoratjador en termes polítics: "Les perspectives d’un nou conflicte Rajoy-Mas podria reforçar l’actual impasse a Catalunya".

Es tracta, en fi, d’uns comicis que els bancs d’inversió i els assessors internacionals consideren de tanta importància com les generals de desembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s