Després de París

19/11: Després de París no podem distingir entre odis de primera i de segona

 

VICENÇ VILLATORO

 

VICENÇ VILLATORO

Després dels últims atemptats a París, alguns sectors —per exemple, alguns premis Nobel de la pau reunits a Barcelona— han manifestat la seva inquietud davant la possibilitat que es generi una onada d’odi als refugiats i d’islamofòbia. Molt encertat i lloable. Però no tinc la sensació que hagin expressat el mateix grau d’inquietud per l’onada que ja s’ha generat, i és activa i operativa, d’odi a Occident i d’antisemitisme (la sala Bataclan havia rebut amenaces antisemites en un passat recent). Vull dir que em sembla molt bé preocupar-se pel que pot venir, però també cal preocupar-se pel que ja és aquí. No ens pot preocupar més la reacció (possible) que l’acció (certa). No hem de legitimar cap hipotètica reacció islamofòbica, però tampoc ser comprensius amb l’acció criminal que ja hi ha hagut. Els fets de París poden generar més odi, però ja són producte d’una forma d’odi. L’odi és un material tòxic. I no pot haver-hi odis de primera, sobre els quals cal advertir i que s’han d’evitar, i odis de segona, amb què cal conviure i que es poden arribar a comprendre. Totes les formes d’odi són repugnants: la islamofòbia, l’antisemitisme, la xenofòbia. Totes són de primera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s