DESEQUILIBRI EN ELS ECOSISTEMES

 

El declivi dels pol·linitzadors amenaça el mercat alimentari

El 8% del valor dels cultius depèn directament de la feina d’abelles i altres espècies

El problema ha centrat el primer informe de la plataforma mundial de biodiversitat

El declivi dels pol·linitzadors amenaça el mercat alimentari

Michele Catanzaro     MICHELE CATANZARO

Si abelles, borinots, colibrís i altres pol·linitzadors desapareguessin, l’agricultura perdria del 5% al 8% del valor de mercat anual dels seus cultius, entre 235.000 i 577.000 milions de dòlars. A més a més, els ecosistemes naturals es veurien trastornats, ja que el 87,5% de les espècies de plantes silvestres amb flor en depenen. La situació no és catastròfica si es té en compte que el 16,5% dels vertebrats pol·linitzadors (com és el cas dels ratpenats i les aus) estan en risc d’extinció. Se sap menys dels invertebrats (com abelles domèstiques i salvatges i papallones), però als indrets on n’hi ha més dades, fins al 40% de les espècies estan en perill, almenys a nivell regional.

Són aquestes algunes de les conclusions de l’informe sobre pol·linitzadors i aliments aprovat el 26 de febrer a Kuala Lumpur (Malàisia) per la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). És el primer informe de l’ens que espera ser més o menys equivalent a l’IPCC, el grup d’experts en canvi climàtic, en el terreny de la biodiversitat. L’IPBES reuneix especialistes de 124 països.

INFORMACIÓ

«Falten dades, però amb la informació actual el problema és seriós», diu Jordi Bosch, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que ha participat en l’informe. «Em sembla un estudi objectiu que no intenta cridar l’atenció: és una apreciació molt pròxima a la realitat», afegeix Xavier Bellés, director de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra.

L’estudi abraça les més de 20.000 espècies d’abelles, a més a més de milers d’espècies de papallones, mosques, arnes, escarabats, aus i ratpenats que contribueixen a la pol·linització. «La diversitat és important per als cultius. Les espècies tenen comportaments diferents en moments i ambients diversos i se substitueixen entre si quan una falla», observa Bosch.

Tres quartes parts de les espècies cultivades per a alimentació depenen de la pol·linització, entre elles pomes, mangos, ametlles, cacau i cafè, a més a més d’altres per fabricar biocombustibles, fibres com el cotó, fàrmacs i menjar per a animals. No depenen de la pol·linització els cereals o els tubercles.Classificar les causes [del declivi] no és fàcil, i a més a més aquestes es potencien entre si», sintetitza Bosch. El paper dels pesticides es considera «ben establert» en l’informe, però els efectes no són clars. Un dels pocs estudis en condicions semblants al camp obert revela efectes letals en les abelles per part dels neonicotinoides.

L’evidència que apunta als transgènics no és tan forta. «Els transgènics resistents als herbicides permeten aplicar als camps nombrosos agroquímics, i aquests poden eliminar-ne la flora acompanyant de la qual s’aprofiten els pol·linitzadors», explica Bosch. «Els transgènics que produeixen toxines que maten les plagues no afecten els pol·linitzadors de forma clara», afegeix.
CLIMA

En relació amb el canvi climàtic, «algunes abelles solitàries estan sortint abans del que és habitual. El perill és el desacoblament que hi pugui haver entre el seu comportament i el de les seves plantes preferides», detalla. Un altre capítol són les abelles domèstiques, amb mortalitats per causes que afecten tots els pol·linitzadors, i també per altres de pròpies. Per exemple, la difusió del paràsitVarroa i del virus Nosema en el comerç apicultor.

L’informe apunta accions útils com ara millorar la diversitat dels hàbitats i recolzar pràctiques tradicionals davant l’agricultura intensiva. «Menys pesticides i agroquímics en general», conclou Bosch.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s