El Senyal

 

ENRIC JULIANA Author Img

 

Fernando Ónega diu que el cas dels deu vots prestats al Congrés és digne d’una novel·la d’Agatha Christie. Repassades una vegada i una altra les votacions per a la Mesa, queda clar que aquests deu vots només van poder ser emesos pels sobiranistes catalans i els nacionalistes bascos. Potser amb suport canari.

Els bascos, els canaris i la branca catalana republicana ho han negat, aquests últims de manera molt vehement. ( Al partit del triangle cal fer-li cas. No han estat ells.) L’altra branca catalana s’ha limitat a dir que el “vot és secret”. Tenint en compte que aquesta branca està en situació de necessitat –part del seu patrimoni està embargat i fins i tot ha hagut de canviar de nom–, la conclusió sembla fàcil: “Ho han fet per diners”.

Diners. Diners. Tenir grup parlamentari propi garanteix una subvenció per elector, una quantitat per despeses de mailing i un pagament addicional per a assessors. En el cas de CDC, 1,5 milions d’euros aquest any i 350.000 els anys següents, segons càlculs de José Antonio Zarzalejos, bon coneixedor del reglament. Sense aquests ingressos, la refundada Convergència podria tenir un problema econòmic greu. Com que els sospitosos pertanyen a un poble qualificat moltes vegades de fenici i judaïtzant, per a molta gent l’explicació és rodona: “Tot ho fan per diners”. La novel·la s’acaba així.

Discrepo d’aquest final, ni que sigui per portar la contrària. ( Quan els vaig estudiar a l’escola, els fenicis em van caure molt bé.) Les novel·les d’Agatha Christie sempre avancen mitjançant preguntes. Em permeto formular la següent: El Partit Popular i el PSOE estan disposats que ERC tingui el monopoli de la representació parlamentària catalana al Congrés? Volen que ERC sigui l’única Minoria Catalana?

Rafael Hernando, portaveu parlamentari del Partit Popular al Congrés dels DiputatsRafael Hernando, portaveu parlamentari del Partit Popular al Congrés dels Diputats (EFE)

Els avanço la resposta. No. Rotundament, no.

Puc assegurar que CDC hauria obtingut grup al Congrés –no al Senat–, encara que no hagi assolit el 15% dels vots a les províncies de Barcelona i Tarragona. L’hauria aconseguit sense cedir aquests vots misteriosos i subrepticis. Segur. Ni PP, ni PSOE, ni tan sols Podem no els haurien negat auxili. El grup l’haurien tingut.

Els deu vots misteriosos van sortir dels rengles del PNB i CDC, i obeeixen a un pacte polític amb el partit de Mariano Rajoy, que envia tres missatges: 1) El PP no està aïllat i pot intentar governar amb suports parcials i concrets que vagin més enllà de Ciutadans. 2) El PSOE ho té difícil per aixecar una majoria alternativa. 3) És possible una certa distensió amb Catalunya.

El cas dels deu vots prestats és un èxit tàctic de Rafael Hernando, cap parlamentari del PP, i un problema per a Francesc Homs, perquè hi ha coses que són molt difícils d’explicar el mateix dia que a Barcelona es pacta amb la CUP la doctrina de la ruptura unilateral.

El cas dels deu vots prestats radia un missatge: Rajoy no està aïllat. Aquest és el pacte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s