Puigdemont La Revàlida

 

RAFAELJORBA Author Img

 

14/10/2016

C arles Puigdemont va ser escollit president el 10 de gener per “un període temporal, transitori i irrepetible” de 18 mesos, el temps que va fixar el seu predecessor, Artur Mas , per dur a bon port el procés independentista. El programa era el que va presentar Mas a la seva investidura fallida: “El candidat no és el mateix, però el programa sí”. Ara, a la rentrée política catalana, un cop superada la qüestió de confiança i el debat de política general, el nou president ha aprovat la seva revàlida particular. El president no és el mateix, i el programa, tampoc. Puigdemont, amb l’aval de JxSí i la CUP, ha retrocedit a la pantalla anterior (referèndum abans que eleccions constituents). “Estem fent un pas enrere per després fer dos passos endavant”, podria haver dit, reprenent la sentència de Lenin , per explicar el caràcter tàctic del replegament : intentar sumar els diputats de Catalunya Sí que es Pot.

Mentrestant, en espera que Ada Colau i els seus avalin l’aposta de “referèndum sí o sí”, és un fet que Puigdemont ha enfortit la seva legitimitat: la qüestió de confiança li ha servit per fixar el seu full de ruta propi i per ajustar-se el vestit a mida que li havia deixat Mas com a penyora. Aquesta setmana s’ha presentat a Madrid: “Avui comptem amb un clar i sòlid aval del Parlament de Catalunya per proposar a l’ Estat espanyol un acord per poder celebrar un referèndum”, va explicar, i es va mostrar disposat a negociar la data, la pregunta i el quòrum necessari per validar la resposta. “La nostra voluntat és seure a una taula política, no al banc dels acusats”, va sentenciar, amb referència a la resposta en clau judi­cial donada fins ara per Mariano Rajoy.

Puigdemont aposta per l’ anomenada internacionalització del conflicte com a alternativa a l’immobilisme de Rajoy. En aquesta línia, ja ha mogut fitxa: el Govern va en­viar el 31 d’agost dues cartes a les Nacions Unides i al Consell d’Europa per denunciar la instrumentalització de la justícia per part del Govern espanyol, “amb la intenció de vulnerar els drets fonamentals i polítics dels càrrecs electes catalans”. Aquestes cartes es van enviar abans que Puigdemont retrocedís una pantalla, és a dir, amb el full de ruta dissenyat per Artur Mas ( Resolució 1/ XI sobre l’inici del procés) i les Conclu­sions de la comissió d’estudi del P rocés Constituent. Al primer text, del 27 de setembre del 2015, el Parlament de Cata­lunya “declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república” i insta el futur govern català “a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d’aquesta cambra”. Al segon text, del 27 de juliol passat, s’aposta per “la desconnexió amb la legalitat de l’ Estat espanyol” mitjançant les anomenades lleis de desconnexió i “un mecanisme unilateral” per convocar l’ Assemblea Constituent. “Cap de les decisions de l’assemblea no serà susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal”.

Rajoy ha judicialitzat el procés, però el Parlament ha matat Montesquieu (la separació de poders). Una mala targeta de visita per als fòrums internacionals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s