La credibilitat del PSOE

 

MÀRIUS SERRA Author Img ESCRITOR Y ENIGMISTA

 

La revista Science va publicar un estudi sobre els taurons de Grenlàndia fet per un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen. Una de les conclu­sions més espectaculars és que poden viure prop de quatre segles. Antonio Cerrillo se’n feia ressò la setmana passada aquí a La Vanguardia en un extens article il·lustrat amb un seguit d’animals longeus. Tot i que també parlava de cloïsses que poden ultrapassar els cinc-cents anys, els casos més cridaners eren els dels taurons tetracentenaris, les balenes bicentenàries i les tortugues que passaven del segle i mig. En teoria, la longevitat creix de manera inversament proporcional a la despesa d’energia. Els taurons estudiats viuen a temperatures molt baixes i les tortugues es poden permetre fer les coses molt a poc a poc perquè estan protegides per una closca molt dura. L’any 2006, quan començava a prendre notes per a la novel·la que he acabat situant a Hawaii, va sortir als diaris la mort d’una tortuga anomenada Harriet que havia capturat Charles Darwin el 1830. La Harriet havia finat al zoològic australià de Queensland als 176 anys! La seva història em va portar a la d’una altra iaia amb closca anomenada Tu’i Malila, una tortuga radiada de Madagascar capturada el 1777 per uns exploradors britànics. El seu capità, l’ínclit James Cook, va decidir regalar-la a la família reial de Tonga, i quan l’any 1953 la reina Elisabet II va visitar Tonga, la tortuga encara hi era. De fet, li van presentar Tu’i Malila com a testimoni viu de la visita de Cook. Els responsables del Centre Nacional Tonguià de l’illa de Tongatapu asseguren que Tu’i Malila va morir el 19 de maig del 1965 per causes naturals, a una edat estimada de 188 anys.

Doncs si hi ha membres del regne animal que ens sobrepassen, en el regne vegetal n’hi ha que ja escapen completament a la nostra comprensió. L’article citat reproduïa un tipus de pi longeu ( Pinus longaeva), el situava a Utah, Nevada i l’est de Califòrnia, i li adjudicava una edat estimada de 4.800 anys. Matusalèmic, però superable, segons comprovo als retalls que conservo d’un altre arbre que va saltar a la premsa l’any 2008: una pícea noruega ( Picea abies) descoberta a la província sueca de Dalarna. Els cinc metres d’arbre que constitueixen la seva part visible poden viure uns centenars d’anys, però van datar l’antiguitat del sistema d’arrels per la tècnica del radiocarboni i van descobrir que creixia des de fa 9.550 anys. Segons els científics, el secret és la seva capacitat per clonar-se, de manera que quan el tronc de la pícea arriba al final de la seva vida, sorgeixen nous brots de les reserves de la mateixa arrel, i això passa aproximadament cada 600 anys. Més o menys el que trigarà a rebrotar la credibilitat del PSOE.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s